dimarts, 17 de novembre del 2009

Fer un vídeo amb el Windows Movie Maker


Hola nois i noies!


Com aneu? Doncs jo estic aquí per presentar-vos el meu vídeo, sobre el text que vam llegir a classe de comunicació oral i escrita. El text que vaig escollir va estar un poema de Miquel Martí i Pol, que es titula "L'Hoste insòlit". Vaig escollir aquest poema, perquè no sóc una gran aficionada de la lectura, i buscant textos per l'assignatura vaig trobar aquest. En llegir la bibliografia de l'autor, em va agradar encara més, perquè vaig saber que l'havia escrit quan es va posar malalt d'esclerosi múltiple, i el que feia era plasmar les seves ganes de viure.

Doncs bé, un cop escollit el text, per començar a fer el vídeo, el primer que s'ha de fer és gravar la lectura. Per gravar-nos, utilitzarem l'Audacity, perquè així aprofitarem per poder posar una música de fons. Quan la veu i la música ja estan ben empastats, obrirem el Windows Movie Maker, i començarem a crear el vídeo. Importarem la gravació que hem fet a l'Audacity, i aquesta ens servirà de cançó del vídeo. Després escollirem una sèrie d'imatges, important-les, que seran les imatges que anirà reproduint el vídeo. Un cop col·locades les imatges en ordre, es pot escollir els diferents efectes que hi ha per reproduir-les. Quan hem col·locat els efectes, és molt important tornar a revisar el vídeo, ja que pot ser que al posar els efectes, les imatges s'hagin mogut, i no coincideixin amb el què es diu. També, hi ha l'opció de posar un títol al principi i final del vídeo, i crèdits durant la reproducció. Quan ja s'ha fet tot, es guarda tot i ja tenim el nostre vídeo fet! No es un treball gaire difícil, però sí que és bastant laboriós, però val la pena!


Bé, aquí us deixo el meu vídeo. Espero que us agradi.







Ens veiem!



Sara

dijous, 12 de novembre del 2009

Prova de penjar un Powerpoint al blog

Això només és una prova de com es pot penjar un PowerPoint al bloc. Aquest PowerPoint, va ser un que vam fer per aprendre a fer-los de manera correcta, ja que pròximament hem de fer una presentació davant tota la classe. Així que aquí us deixo un PowerPoint que teòricament s'havia de fer ben fet, però no és la manera correcta de fer-lo.

Dimarts vinent, quan faci la nostra presentació sobre els "Nens a Internet", penjaré el Powerpoint, i explicaré com s'ha de fer per poder-lo penjar al bloc, i coses bàsiques per fer un Powerpoint de manera correcta.

Fins aviat!

Sara

dimecres, 4 de novembre del 2009

"Sólo vine a hablar por teléfono"

La Maria de la Luz Cervantes havia anat a Saragossa a veure a la seva família. Durant el camí de tornada a Barcelona, el cotxe va sofrir una avaria que la va obligar a deixar el cotxe, i anar en busca d'un telèfon. Necessitava algú que l'apropés a algun lloc on pogués trucar. Esperant que passés algú, va parar un autocar ple de dones. Va pujar, i va dir-li a la noia que només volia parlar per telèfon. L’autocar la va portar a un lloc tenebrós, i la Maria es va dirigir a la supervisora tot dient-li: “Sólo vine a hablar por teléfono”. La supervisora la va prendre per una noia del psiquiàtric, i la van tancar en una habitació. Al dia següent Maria va parlar amb el director del psiquiàtric, qui la va tractar molt bé. Ella li va explicar tot el que li havia passat, i va demanar-li que la deixés trucar al seu marit. El director no la va deixar, i la va ingressar directament al sanatori mental.
Mentre tant, el seu marit Saturnino estava estranyat que la seva dona no hagués tornat a casa. El primer que li va venir al cap en veure la situació, és que la seva dona l’ha tornat a abandonar i s’ha anat amb el seu ex-marit. Va trucar a Saragossa per saber si encara hi era allà, i li van dir que no. L’empresa de lloguers de cotxes també el van trucar perquè Maria encara no l’havia tornat. Tot això feia que ell cada vegada estigués més convençut que s’havia anat amb un altre.
Un dia Maria va aconseguir que la supervisora fes arribar al seu marit un missatge. Ell en rebre’l es va presentar al psiquiàtric, però abans de poder parlar amb ella, va parlar amb el director. Aquest li va dir que la seva dona estava molt malament i que li seguís la corrent. Saturnino és el que va fer, i per tant, quan ella va explicar-li la història, ell no s’ho va creure i la va deixar allà tancada. Maria es va quedar al sanatori mental, i la seva relació amb el temps es va acabar.

CONCLUSIÓ

Aquesta història és un clar exemple de falta de comunicació. Ni la supervisora del sanatori mental, ni el director, ni el seu propi marit són capaços d’escoltar a Maria amb atenció. És tan gran la manca d’atenció, que provoca que Maria estigui tancada a un psiquiàtric sense tenir cap trastorn mental. Aquest conte ens fa reflexionar sobre la importància que té saber comunicar-se correctament. Això vol dir tant a nivell de saber transmetre el que es vol dir, com a nivell d’escoltar i processar la informació que ens estan donant. D’aquesta manera s’evitarien moltes vegades situacions desagradables o malentesos provocats per aquesta manca de comunicació.

Retocant fotografies amb el Gimp

Hola noies i nois!

Com va tot?

Doncs jo estic a casa amb gastroenteritis i sense poder anar a classe!

La veritat és que ja porto diversos dies, intentant fer coses curioses amb el Gimp, però es resistia. Sembla tot més fàcil del que és, i per fer-ho anar bé necessita una bona dedicació. Així que, com avui no he pogut fer res de res, doncs m'he posat amb paciència a desxifrar aquest programa.

Per començar a fer anar aquest programa, dijous passat ens vam fer unes fotos a classe, per després utilitzar-les. Jo n'he escollit dos.
Amb la primera fotografia, que és la que veieu aquí al costat, el que he fet ha estat canviar el tamany i la resolució de la imatge, per aconseguir que ocupi menys espai. La imatge original feia 2592 x 1944 píxels i el seu tamany era de 733 KB. Amb el canvi, ha quedat en 300 x 225 píxels, i 22,7 KB de tamany.


Això es fa anant a la barra de menús, allà a l'opció imagen, i després escalar imagen. Un cop ja ho teniu, podeu fer tots el canvis que vulgueu o que siguin necessaris.



Després he agafat l'altre fotografia, i he començat a fer els canvis que tant m'han costat! Per començar també li he canviat el tamany i la resolució. Aquesta fotografia mesurava 3264 x 2448 i el tamany era 1,91 MB. Ara fa 350 x 263 i ocupa 39,4 KB. Un cop fet això, he començat a fer els canvis al color, al contrast i la brillantor. En aquest cas he deixat la brillantor a 0, i un contrast de 7. I tot seguit he canviat el to i la saturació, d'aquesta manera m'ha quedat el to entre vermellós i rosat que veieu a la fotografia.




Ja sé que pensareu que això no té cap mèrit i que és fàcil, però és que la part més complicada arriba amb la tercera prova amb la mateixa fotografia!

Bé com ja he dit, l'última prova la farem a partir de la fotografia que ens ha quedat anteriorment. Així no haurem de repetir el mateix i estalviem una feina.
En aquesta última part, el que s'ha de fer és retallar un element i fer els retocs que tu vulguis. En aquest cas, jo he retallat a la Lara (a la dreta), ja que si em retallava jo sola quedava un tant estrany, i la Neus està molt pegada a mi, i si la treia em treuria un tros de cabell. Així que he agafat l'opció que menys afectava a la fotografia a l'hora de retallar. Per fer-ho he seleccionat tota la part que volia treure, amb l'eina de selecció lliure i després ho he suprimit. Un cop fet això, amb l'eina que recull el color he seleccionat el color del fons de la fotografia, i amb la d'emplenar, he pintat tota la part que ha quedat esborrada. Així he aconseguit que tot tingui el mateix fons. Després he volgut fer un experiment, i seleccionat la silueta que formem la Neus i jo i la he copiat. Quan la he copiat i pegada, l'he desplaçat al costat que ha quedat lliure de la fotografia, i amb l'eina de volteig, he canviat la situació. El resultat ha estat una fotografia que fa un efecte com de mirall.

La veritat és que he trigat molta estona, però el resultat que ha quedat m'ha agradat molt, perquè a més he anant descobrint coses noves. Bé, aquí us deixo el resultat final i espero que també us agradi!
Ens veiem!