dimecres, 23 de desembre del 2009
Punt i final
Avui ja estem a la recta final d’aquest semestre, i també s’apropa el punt i final d’aquest bloc. Però abans, d’acomiadar-me, m’agradaria compartir amb tots vosaltres la meva experiència durant la seva creació.
La meva experiència fent aquest bloc ha estat molt gratificant, ja que jo si que sóc usuària d’Internet, però només utilitzava el messenger. De fet, he començat a utilitzar el Facebook a arrel de començar de fer aquesta assignatura, i veure que gairebé tots el meus companys i companyes estaven connectats via aquesta red social. El fet de tenir un Bloc m’ha comportat estar una mica al dia pel que fa a notícies sobre educació i noves tecnologies, per poder-ne fer referència. També, conèixer i utilitzar nous programes per poder crear vídeos, àudios, etc. Que facin que el bloc resulti més interessant i dinàmic pels visitants. I per últim, aprendre a expressar-me correctament de manera escrita.
El meu objectiu en el bloc ha estat transmetre tot el que volia dir, d’una manera seriosa i correcta, però que a la vegada també fos propera. Considero que tot i que aquest bloc sigui per l’assignatura de “Gestió de les TIC”, es pot fer de forma que sigui una barreja entre com ho expressaries tu entre amics, i com ho faries per un treball universitari. D’aquesta manera no queda un bloc massa casolà, ni tant seriós i formal, que pot arribar a resultar a ser avorrit. Es per això, que a totes les entrades que he fet, he volgut saludar amb un “Hola a tots!” o “Hola nois i noies!” i acomiadar-me amb un “Que vagi bé!” o “Ens veiem!”. En aquest sentit espero haver complert correctament amb el meu objectiu, i que tots els que heu visitat el meu bloc us hàgiu sentit benvinguts, l’hàgiu sentit proper, però a la vegada també us hagi transmès el toc de serietat, i el més important, que us hagi agradat i interessat.
Pel que fa a les meves intervencions, he tingut ben clares des d’un principi quines han estat les més significatives per mi, pel seu treball que m’han comportat i pel resultat final. Una d’elles és la de muntatge fotogràfic amb el Gimp. Com bé ja vaig comentar en l’entrada corresponent, vaig estar-me hores investigant com es feia una cosa, com es feia una altre, feia un efecte, quedava malament, l’havia d’esborrar tot un altre cop... En fi, jo crec que ha estat un dels treballs que més hores m’ha comportat, perquè a més vaig estar-me uns quants dies, però el resultat que em va quedar va valdre la pena. Vaig quedar molt contenta i em va resultar una de les feines gratificants, que consideres que el temps dedicat ha valgut la pena. Per qui no s’enrecordi o no l’hagi vist encara com em va quedar el retoc fotogràfic aquí us deixo l’entrada.
http://sarabcn87.blogspot.com/2009/11/retocant-fotografies-amb-el-gimp.html
Per altra banda, l’altre intervenció que destacaria seria la de fer un vídeo amb el “Windows Movie Maker”. En aquest apartat també inclouria l’entrada de la “Setmana d’activitats”, ja que també hi ha un vídeo fet amb el mateix programa. En aquestes intervencions em passa al mateix que amb les del Gimp, van ser molt laborioses, vaig dedicar moltes hores, però després el resultat em va encantar. A més em va semblar una activitat molt completa, ja que primer havia d’utilitzar l’Audacity per empastar la veu amb la música, i després el Windows Movie Maker per poder fer el vídeo de les imatges. Va ser molt entretingut el fer que la veu coincidís amb les imatges i els efectes, però a part de que em va agradar el resultat, també vaig aprendre a utilitzar aquest programa i a fer vídeos que no en sabia. Pels més curiosos, us torno a deixar els dos enllaços del que us estic parlant.
http://sarabcn87.blogspot.com/2009/11/fer-un-video-amb-el-windows-movie-maker.html
http://sarabcn87.blogspot.com/2009/12/blog-post.html
Doncs bé, amb tot això, ja poso el punt i final al meu bloc. Ha estat un plaer estar escrivint coses per a tots vosaltres, i espero que vosaltres hàgiu gaudit llegint-lo, tant com jo he gaudit creant-lo poc a poc.
Espero que tot us vagi bé i que tingueu bones festes!
Sara
Una cançoneta de Nadal
Com ja estem el nadal, i ve el temps de les nadales, us deixo un vídeo que he trobat al "Youtube", d'uns nens d'educació infantil cantant la cançó de "A Betlem me'n vull anar". Qui millor per cantar una nadala que els més petitons!?
Ens veiem!
Sara
Descripció d'un company
És la Neus.
dissabte, 19 de desembre del 2009
Facebook denúnciada!
Com esteu? Suposo que contents per una banda perquè dimarts comencem les vacances, però per l’altre no tant, per tot el treball que ens espera per fer durant els Nadals!
Doncs bé, estava un altre cop navegant per la web mirant notícies, i de sobte m’he trobat amb aquesta: “FACEBOOK DENUNCIADA POR LA NUEVA POLÍTICA DE PRIVACIDAD”. El títol m’ha molt cridat l’atenció, sobretot perquè jo també en sóc usuària del Facebook, i tot el que tingui a veure amb la seva privacitat m’interessa. La meva sorpresa ha estat veure, el per què de la denúncia. Resulta que la red social ha canviat les seves polítiques de privacitat amb la finalitat de tornar a definir la configuració de la seguritat, determinant el tipus específic de cada contingut. És a dir, si abans s’escollia qui podia veure tota la teva informació, ara ho s’ ha de fer per apartats (vídeos, fotos en les que surts, àlbums, etc.). Segons posa a l’article, això s’ha fet per poder publicar la informació en temps real i fer la competència al lloc “mini-blocs Twitter”.
Després de llegir la notícia, he recordat que l’altre dia la Neus ja m’havia comentat una cosa sobre la privacitat del Facebook, i que ara es podien veure gairebé les fotografies de tothom. Aleshores, per comprovar-ho, he entrat en el meu Facebook, i he intentat veure les fotografies dels amics dels meus amics, i la sorpresa ha estat que las he pogut veure! Cosa que m’ha estranyat, ja que la gran majoria té posada la privacitat perquè només ho puguin veure els seus amics. En veure això, m’he donat una volta per la meva privacitat, i he vist com la meva configuració estava per tot Facebook, quan jo la primera cosa que vaig fer al registrar-me, va ser configurar la privacitat només pels meus amics.
Resulta ser que per fer la nova privacitat, van enviar avisos d’aquests que no llegeix ningú, i que tothom tanca, perquè al fer el canvi, les privacitats quedaven anul·lades de manera que tothom pot accedir a les nostres informacions.
Segons el meu punt de vista, crec que la denúncia està ben posada, ja que si la gran majoria no s’ha fixat bé en l’avís, serà perquè no era el suficientment vistós. A més, si volen fer canvis, que els intentin fer de manera que no ens afectin d’aquesta manera a tots els usuaris, ja que crec que els temes de la privacitat són temes molt seriosos. Jo no vull ni pensar quan de temps porto amb la meva informació oberta al públic, ni qui l’ ha visitat ni deixat de visitar, i convençuda que només ho podien veure els meus amics.
Amb tot això, a tots els companys i companyes que utilitzeu el Facebook, doneu-vos una volta per la vostra privacitat si no ho heu fet ja, que més d’un i una us emportareu una sorpresa!
Doncs bé, jo per avui ja he dit suficient. Per qui estigui interessat, us deixo l’enllaç de la notícia perquè la podeu llegir amb calma.
http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/18/navegante/1261124063.html
Adéuuuuuuuu!
Sara
divendres, 18 de desembre del 2009
Notícia sobre educació
Com esteu? Doncs jo estava navegant per la web mirant notícies, i he trobat una que m’ha semblat molt interessant. La notícia parla que hi ha països on s’està augmentant l’edat d’escolarització fins als 18 anys. Aquest fet és degut al alt fracàs escolar, i que en molts casos, hi ha joves que no arriben ni a tenir el graduat escolar. A Espanya més del 30% dels joves no l’arriben a tenir. D’aquesta manera, es pensa que no hi haurà tant fracàs escolar, i més avantatges laborals per les persones que no tenen cap tipus de formació laboral, ja que cada cop demanen més títols a l’hora d’accedir a algun lloc de treball.
A Espanya aquesta iniciativa també s’ha plantejat, però està obrint molts debats. Per una banda, d’aquesta manera s’evitaria que hi hagués tant d’abandó escolar, però per l’altra banda, també es planteja fins a quin punt, la societat pot obligar a algú que no vol estudiar, a estar escolaritzat fins als 18 anys.
Personalment, penso que augmentar l’edat escolar fins als 18 anys no és una bona manera de fer front al fracàs escolar, perquè qui no es treu el graduat escolar als 16, tampoc el tindrà als 18. L’únic que s’aconseguirà és allargar el fet que hi hagi nois i noies a classe que no volen estudiar, i per tant, que es dediquin a molestar a classe. Segons la meva opinió si hi ha fracàs escolar, i baix nivell d’aprenentatge, el que s’hauria de fer és retocar els plans d’estudi de manera que els nois i noies surtin de l’escola tenint uns mínims.
Què opineu vosaltres?
Bé, aquí us deixo l’enllaç de la notícia per si voleu llegir-la sencera.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/clase/quieras/elpepisoc/20091104elpepisoc_1/Tes
Ens veiem!
Sara
dissabte, 12 de desembre del 2009
Setmana d'activitats
Hola a tots!
Aquí us deixo el vídeo amb les meves reflexions de la Setmana d'Activitats Educatives. Espero que us agradi!
Ens veiem.
Sara
dijous, 10 de desembre del 2009
Presentació Comunicació Oral
Hola!
Com ja us vaig comentar l'altre dia, com ja hem fet la presentació oral del PowerPoint amb el Francesc Garreta, us el deixo aquí penjat.
Però, abans explicar-vos quins són els passos a seguir per poder penjar un Powerpoint al bloc, ja que no es pot fer directament. Per fer-ho, primer hem d'entrar a la pàgina http://www.slideshare.net/ i us enregistreu. Un cop ja esteu enregistrats, i tingueu el vostre usuari, aneu a "upload" i allà podreu seleccionar el Powerpoint i pujar-lo. Quan ja estigui pujat, cliqueu a sobre de la presentació i s'obrirà una pàgina per reproduir-la, i al costat apareixerà un enllaç (on posa "Embed"). Copieu aquest enllaç, en aquest cas és millor pegar-lo primer en un word, i després al bloc perquè estigui sencer, i així es podrà veure directament al bloc.
Abans d’acomiadar-me, voldria fer una petita pinzellada en com s’ha de fer un PowerPoint correctament. A l’hora de fer-ne un, hem de tenir molt present que és un suport del tema que estem presentant. Per tant, només han de constar les paraules claus, que ens ajudin a desenvolupar tot el que volem dir. No ha d’estar molt carregat, perquè sinó cansa la vista de l’espectador, i els títols i lletres no han de tenir molta animació, ja que poden arribar a marejar. Una altra cosa molt important, és el color del fons de la presentació i de les lletres, que han de estar de manera que l’un faciliti la lectura de l’altre, que no siguin massa llampants, i les lletres que es vegin ben clares i grans. I finalment, i el més important, que no hi hagi faltes d’ortografia! Si ja queda lleig una falta d’ortografia en un treball, en un títol d’un PowerPoint, que es sol veure en una pantalla gran, crida molt més l’atenció!
Aquí teniu la nostra presentació, que vam intentar fer-la el millor possible. A veure que us sembla.
Fins aviat!
Sara
dijous, 3 de desembre del 2009
JCLIC
Doncs jo em trobo a l'aula d'informàtica de la universitat, que per fi he aconseguit acabar les activitats del jclic!
El jclic, és una pàgina on hi ha una sèrie de jocs educatius, que són per nens de diverses edats, i de diferents àrees educatives. Aquesta pàgina, també t'ofereix la possibilitat de crear els teus propis jocs educatius, i això és el que hem fet.
Crear activitats amb el jclic no és gaire complicat, però sí que és bastant entretingut. A més, en segons quins ordinadors el programa no es descarregava, i moltes vegades les activitats que havien fet i desat, s'esborraven.
Bé, després d'estar una bona estona barallant-nos amb el programa, repetint unes quantes activitats que havien desaparegut, retocar imatges, etc., hem aconseguit fer unes activitats molt entretingudes per nens d'uns 4 anys. El tema que hem escollit per fer els jocs ha estat la roba, i d'aquesta manera hem pogut jugar una mica la roba de nen o nena, o la roba d'estiu i d'hivern.
Per poder fer l'activitat ens hem descarregat el "clic author", i un cop descarregat podem escollir quin tipus de joc volem fer, i posar imatges, etc.
Quan ja hem fet les 10 activitats, el següent pas és penjar-ho al bloc. Doncs bé, aquí us deixo les Activitats que hem fet la neus i jo. Espero que us agradin!
Ens veiem!
Sara
dimarts, 17 de novembre del 2009
Fer un vídeo amb el Windows Movie Maker
Ens veiem!
Sara
dijous, 12 de novembre del 2009
Prova de penjar un Powerpoint al blog
Això només és una prova de com es pot penjar un PowerPoint al bloc. Aquest PowerPoint, va ser un que vam fer per aprendre a fer-los de manera correcta, ja que pròximament hem de fer una presentació davant tota la classe. Així que aquí us deixo un PowerPoint que teòricament s'havia de fer ben fet, però no és la manera correcta de fer-lo.
Dimarts vinent, quan faci la nostra presentació sobre els "Nens a Internet", penjaré el Powerpoint, i explicaré com s'ha de fer per poder-lo penjar al bloc, i coses bàsiques per fer un Powerpoint de manera correcta.
Fins aviat!
Sara
dimecres, 4 de novembre del 2009
"Sólo vine a hablar por teléfono"
Mentre tant, el seu marit Saturnino estava estranyat que la seva dona no hagués tornat a casa. El primer que li va venir al cap en veure la situació, és que la seva dona l’ha tornat a abandonar i s’ha anat amb el seu ex-marit. Va trucar a Saragossa per saber si encara hi era allà, i li van dir que no. L’empresa de lloguers de cotxes també el van trucar perquè Maria encara no l’havia tornat. Tot això feia que ell cada vegada estigués més convençut que s’havia anat amb un altre.
Un dia Maria va aconseguir que la supervisora fes arribar al seu marit un missatge. Ell en rebre’l es va presentar al psiquiàtric, però abans de poder parlar amb ella, va parlar amb el director. Aquest li va dir que la seva dona estava molt malament i que li seguís la corrent. Saturnino és el que va fer, i per tant, quan ella va explicar-li la història, ell no s’ho va creure i la va deixar allà tancada. Maria es va quedar al sanatori mental, i la seva relació amb el temps es va acabar.
CONCLUSIÓ
Aquesta història és un clar exemple de falta de comunicació. Ni la supervisora del sanatori mental, ni el director, ni el seu propi marit són capaços d’escoltar a Maria amb atenció. És tan gran la manca d’atenció, que provoca que Maria estigui tancada a un psiquiàtric sense tenir cap trastorn mental. Aquest conte ens fa reflexionar sobre la importància que té saber comunicar-se correctament. Això vol dir tant a nivell de saber transmetre el que es vol dir, com a nivell d’escoltar i processar la informació que ens estan donant. D’aquesta manera s’evitarien moltes vegades situacions desagradables o malentesos provocats per aquesta manca de comunicació.
Retocant fotografies amb el Gimp
La veritat és que ja porto diversos dies, intentant fer coses curioses amb el Gimp, però es resistia. Sembla tot més fàcil del que és, i per fer-ho anar bé necessita una bona dedicació. Així que, com avui no he pogut fer res de res, doncs m'he posat amb paciència a desxifrar aquest programa.
Després he agafat l'altre fotografia, i he començat a fer els canvis que tant m'han costat! Per començar també li he canviat el tamany i la resolució. Aquesta fotografia mesurava 3264 x 2448 i el tamany era 1,91 MB. Ara fa 350 x 263 i ocupa 39,4 KB. Un cop fet això, he començat a fer els canvis al color, al contrast i la brillantor. En aquest cas he deixat la brillantor a 0, i un contrast de 7. I tot seguit he canviat el to i la saturació, d'aquesta manera m'ha quedat el to entre vermellós i rosat que veieu a la fotografia.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Bloccosfera
Avui estic aquí per presentar-vos la bloccosfera que hem fet la Neus, l'Albert, l'Alba i jo. Pels qui encara no saben que és la bloccosfera, és un conjunt de blocs que tenen una temàtica en comú. El que primer hem hagut de fer, ha estat crear un bloc conjunt, és a dir, de tots quatre. I una vegada fet, triar el tema que volem tractar.
Després de pensar i repensar possibles temàtiques, ens hem decantat pels jocs infantils. Hem escollit aquesta temàtica, perquè el joc és una activitat imprescindible per l’infant, perquè és necessària per al seu desenvolupament social, intel·lectual i emocional. A més, també ajuda al seu desenvolupament cognitiu i a la maduració del pensament creatiu. Ajuda a que els infants tinguin un major grau de sociabilització, espontaneïtat i una autonomia personal.
En el nostre bloc hem fet un apartat de enllaços, on consten els blocs de la mateixa temàtica del nostre, i ens han interessat. Els diferents blocs parlem de jocs tradicionals, de la importància del joc, els jocs digitals, etc.
Bé, doncs això és un petit avanç de la nostra bloccosfera, si en voleu saber més, us convido a que la visiteu. Per veure-la podeu clicar aquí.
Espero que us agradi!
Fins un altre!
Sara
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Cultura Lliure
Com va?
Doncs jo estic aquí llegint-me el tema de la cultura lliure, que no l'havia escoltat mai!
La cultura lliure és una llicència on es permet fer ús per Internet no comercials d'una obra, d'unes imatges, cançons, fotografies, etc., però mantenint els drets d'autor, és a dir, aquest podrà establir quins usos permet i quins en prohibeix.
Això es pot fer amb " Creative Commons " y amb el "Copyleft" , que son llicències que en permeten el dret a còpia, lliure distribució, però hi consta un text a sota, on figura el nom del autor i totes les restriccions que pot tenir, i totes les coses que estan permeses fer.
Desprès d'haver llegit tot el que havia al blog sobre la cultura lliure, de les situacions que s'exposen la correcta seria la D.
Amb la opció A, tots el pares es presentarien a la porta de l'escola queixant-se que el professor els està obligant a portar unes bambes d'una marca i un model concrets.
Amb l'opció B i C, s'estan imposant que els nens utilitzin uns programes privats, que s'han de comprar per poder-los tenir, ja que possiblement en tindran o versions anteriors, o versions lliures d'Internet.
Per tant, l'opció D, seria la correcta, ja que no s'està obligant a ningú a utilitzar un cert tipus de programa o portar un calçat en concret. Els nens agafen unes postals per als seus pares, i en el cas que no fossin gratuïtes les pagarien.
Bé, espero que us hagi quedat clar què és la cultura lliure. Ens veiem!
Sara
dijous, 15 d’octubre del 2009
Com es pot penjar un audio al blog?
Com ja us he dit abans que tornaria quan esbrinés com podia penjar l'audio de les cites, doncs ja sóc aquí.
Desprès d'intentar penjar l'audio com si fos un video, a veure si colava, durant una bona estona, he desistit i he decidit esperar-me i preguntar-li a la Loles a la classe d'avui.
El resultat ha estat que no es podia penjar l'audio directament! És més complicat del que sembla.
Si feu memòria de quan vam haver de penjar un vídeo del "youtube", us enrecordareu que per poder tenir el vídeo directament al nostre blog, havíem de copiar la seva direcció URL. Dons amb el audio s'ha de fer exactament el mateix! I us preguntareu: - Això on em surt? Com es fa?
És el mateix que m'he preguntat jo. No us diré que és molt fàcil, perquè no ho és, però us dic que sí que es pot fer.
Bé, doncs anem per feina!
Per poder tenir una URL del nostre audio, primer l'hem de penjar a una pàgina web, i aquestes pàgines on podem fer això són:
- http://www.snips.com/
- http://www.goear.com/
- http://sites.google.com
Un cop hem entrat en alguna de les dues pàgines, ens hem d'enregistrar, i un cop enregistrats ja podrem pujar el nostre audio (upload). Quan ja l'hem pujat, ens sortirà com en una llista, i el podrem clicar com si el fóssim a escoltar. Aleshores s'obrirà una altra pàgina en la qual el podrem escoltar, i també ens apareixerà la URL. Un cop ja tenim la URL seguim els mateixos que amb el vídeo del "youtube", i així podrem tenir la nostra grabació al blog.
Espero que amb la meva explicació us hagi a quedat clar com es fa, i a continuació us deixo la nostra grabació.
Fins aviat!
Sara
Provant l'Audacity
A la classe de l'altre dia vam estar experimentant un programa anomenat Audacity. Aquest programa serveix per poder fer muntatges de veu amb música, és a dir, pots agafar gravacions amb la teva veu si vols, ajuntar-les amb una cançó que a tu t'agradi, i que sembli que tot formi part de la mateixa cosa. A més, es poden jugar amb els volums dels àudios. Permet fer que la veu s’escolti de forma més clara i alta, i també, poder pujar i baixar el volum de la música, segons convingui. Amb tot això, el resultat final que permet l’Audacity, és la fusió de dos àudios, que queden com si fossin un.
Nosaltres ens vam ajuntar la Neus, la Sara i jo, i vam escollir gravar una sèrie de cites, dites per nosaltres mateixes, posant de fons la cançó "Feel" de Robbie Williams. Les cites que hem escollit estan totes relacionades amb l' educació. Ens han agradat perquè són frases molt encertades, i que alhora, ens poden servir com consells per quan siguem mestres el dia de demà. Les cites que hem escollit són les següents: - Per educar un infant fa falta la tribu sencera. - Si volem educar un infant, l'hem d'educar a ell i també el seu ambient. Com que tots els infants viuen en un context, hem d'educar l' infant i el context, els dos. - Necessitem bons educador, és a dir, professors i pares. Aquestes tres cites les he esmentat juntes perquè tenen el mateix missatge. Totes tres volen dir que a l'hora d'educar un infant, ha d'haver un entorn, és a dir, tots els que envolten a l' infant han de posar de la seva part. No nomès en són responsables el pares, o els professors, sinó que tant uns com altres han de fer pinya tots junts perquè la cosa funcioni, i sigui més fàcil tant per els uns, com per els altres, el realitzar la tasca de l'educació amb l' infant. Desprès en queden tres cites que també les podríem relacionar: - On hi ha educació no hi ha distinció de classes. - El principal objectiu de l'educació no és el d'ensenyar-nos a guanyar-nos el pa. sinó en capacitar-nos en fer més agradable cada tast. - El cervell no és un vas que s'ha d'omplir, és un llum que s'ha d'encendre. Amb això el que es vol dir és que tots els infants tenen dret a rebre una bona educació, siguin com siguin i del lloc on siguin. Educar un nen no vol dir ajudar-lo a que pugui aspirar el dia de demà a un lloc de treball, sinó a educar-lo com a persona, i que aprengui a donar-li un valor a les coses, és a dir, educar-lo en valors.
Bé, aquestes són les cites que hem fet a la gravació, però que les penjaré a la pròxima publicació, quan esbrini com es poden penjar àudios!
Ens veiem aviat!
Sara
dijous, 1 d’octubre del 2009
Notebook de Google o Delicious?
Com estem? Doncs jo estic a classe intentant esbrinar com funciona el Notebook de Google i el Delicious. La veritat és que m'ha costat una mica sobretot el Notebook de Google, que quan ho he aconseguit fer funcionar s'ha m'ha quedat travat i no he pogut guardar res! En canvi, em pensava que el Delicious em costaria molt més, perquè la pàgina està en anglès, però la veritat que desprès d'una estona investigant, he aconseguit fer-me un compte, i guardar les meves pàgines d'interès. A mi personalment, m'ha agradat més el Delicious perquè ho he aconseguit fer funcionar, i a més, un cop posat en marxa he vist que és una mica tafaner, ja que surt totes les persones que tenen guardades les mateixes pàgines que tu. La veritat és que el Delicious m'ha semblat molt útil perquè pots desar les teves pàgines i també poder veure que és el que interessa als demès. D’aquesta manera, si hi ha un article d’alguna pàgina o un text que t’interessa, et pots guardar la pàgina, i després consultar-la des de qualsevol ordinador. Ho he estat provant i és molt útil, sobretot a l’hora de buscar informació i haver-la de guardar per als treballs en grup!
Espero que a vosaltres també us hagi agradat.
Que vagi bé!
Sara
diumenge, 27 de setembre del 2009
Notícia sobre les TIC
Com va?
Buscant notícies per Internet, he trobat una que m'ha cridat l'atenció. La notícia tracta que un milió d'espanyols han trobat treball en l'últim any gràcies a les ofertes de treball que hi ha penjades per Internet. Aquestes dades han estat extretes d'un estudi realitzat per l'Observatori Espanyol d'Internet sobre el sector d'oferta de treball online a l'estat espanyol. Aquest estudi, ha evidenciat que el desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i l'ús d'Internet, han creat una nova cultura del treball. Aquests portals d'ofertes de treball, estan controlats per multinacionals que estan instal·lades a Espanya, i han comprovat que amb aquesta manera de tramitar les seves ofertes de feina, redueixen fins un 30% els costos d'aquests procés en relació amb els mecanismes tradicionals de reclutament de treballadors. Segons l'Observatori Espanyol d'Internet, el perfil de la persona que busca treball per la red és molt heterogeni, ja que a aquests portals es connecten tot tipus d'usuaris, independentment de l'edat, sexe i preparació acadèmica. Tot i que, destaca que el 50% dels llicenciats universitaris busquen el seu primer treball per la red. He trobat molt interessant aquesta notícia, perquè a classe ja hem comentant que les tecnologies estan adquirint tanta importància a la vida quotidiana, que la gent ja penja directament els seus currículums als principals portals de treball d'Internet, i fan les consultes de les places vacants a les diferents empreses que ho demanen. Això ens mostra que a més les noves tecnologies obren més portes i per tant, també t'ofereixen més oportunitats.
He fet un resum de la notícia. Si algú està interessat en llegir-la sencera ho pot fer a: http://www.agendaempresa.com/noticias/1670/sevilla/millon/espanoles/encuentran/trabajo/internet
Sara
dimarts, 22 de setembre del 2009
Les TIC en l'educació amb Epi i Blas
Espero que us agradi!
dijous, 17 de setembre del 2009
Presentació
Treballo de monitora de menjador a " La Salle Bonanova". El meu treball encara que no ho sembli consisteix en fer que els nens dormin, ja que estic amb els més peques de l'escola, p3. Per tant, el menjador ni el trepitjo!
Vinc d'estudiar ciències empresarials, però no era la meva carrera així que em vaig canviar, ja que vaig començar a treballar amb nens i em vaig adonar que era el que de veritat m'agrada. Així que, aquí estic i amb moltes ganes d'anar fent cosetes.
Bé noies i nois, ja no parlo més que si començo explicant coses meves no acabo mai!
Ens veiem,
Sara